Història de la Comissiò de Alardos i Ambaixades


L’any 1976 es crea la Comissió d’Ambaixades i Alardos dins de la Junta Central a causa de la demanda dels mateixos festers en relació a una millor organització i posada a punt dels actes de les guerrilles i les ambaixades. Aleshores, aquests actes es trobaven totalment abandonats a la seua sort, fet que provocava que es feren d’una forma anàrquica, per carrers apartats, sense cap lluïment. Aquells anys vivien una gran crisi en aquest tipus d’actes que es consideren com la base de la Festa. La majoria de les comparses no disparaven en la guerrilla i l’acte en si –així com el de les ambaixades– era una pura carnavalada. Per tot això, alguns festers amants del dispar i conscients que aquests actes tan importants estaven una miqueta oblidats, van plantejar a la Junta Central la creació d’una comissió específica que tractara d’organitzar-los i retornar-los la categoria i la dignitat de què aleshores mancaven. El primer president d’aquesta comissió va ser el moro realista Octavio Moreno Amat, a qui va substituir l’any següent Roberto Navarro Candelas de la comparsa de Musulmanes. Però és l’any 1978 quan es posa en marxa d’una manera definitiva amb el propòsit de reformar els actes de la seua competència, i és llavors nomenat president José Blanes Peinado, que ho serà fins al 1990.

El treball d’aquesta comissió es notarà molt prompte: es va obligar a disparar a totes les comparses –inclosos, és clar, els capitans–, es va organitzar el dispar amb excel·lents resultats de seguretat i desenvolupament, es va canviar l’itinerari que es va portar per carrers més cèntrics cap a l’Estadi Municipal, on es va organitzar l’acte de les Ambaixades fet que li va donar una solidesa i dignitat que, a poc a poc, el van convertir en un dels més presenciats –després de les desfilades i la processó– de la nostra Festa. Igualment es va prendre la mesura que l’ambaixador cristià, que fins llavors era sempre acompanyat per la comparsa de Cristians, passarà a ser-ho també per les altres comparses del bàndol en torn rotatiu.

Precisament aquesta comissió introduirà l’any 1983 un canvi essencial en les ambaixades: es van rebutjar els textos que fins aleshores, i des de la reaparició de les festes el 1945, s’havien recitat pels ambaixadors. Es va considerar que havien de ser substituïts per uns més concordes amb el sentir elder i que des del punt de vista històric foren una mica més reals del que eren els anteriors. Els textos que es van introduir, i que són recitats actualment en les festes de juny, són: per a l’Ambaixada Mora, el text alcoià –que és el més antic dels parlaments festers coneguts– atribuït llavors d’una manera que es considerava definitiva, al nostre paisà Juan Rico i Amat, escriptor i poeta romàntic, que va ser cap polític i corregidor a Alcoi del 1848 al 1850. Quant al text de l’Ambaixada Cristiana, es va adoptar el que amb el nom de «La Bandera de la Cruz» va escriure en el segle passat l’insigne poeta elder Francisco Laliga Gorgues, i que havia sigut donat a la llum per Alberto Navarro Pastor en la Revista de les Festes de Moros i Cristians d’Elda el 1967.

L’any 1984 es decideix –amb molt bon criteri– traslladar la celebració de l’acte de les Ambaixades a la plaça de l’Ajuntament, centre neuràlgic de la ciutat, la qual cosa era l’assignatura pendent dels festers que componien la comissió corresponent, i que va resultar un complet èxit de públic i d’organització. Per a això es va organitzar un seguici en cadascuna de les ambaixades que va causar sensació i hi va donar un major realçament a l’acte en l’acompanyament de cada ambaixador cap al castell.

A partir del 1989 es fan càrrec de la representació de les Ambaixades Andrés Moreno Amat, ambaixador moro, i Carlos Amo Sirvent, ambaixador cristià. L’any 1995, després de la dimissió del primer d’aquests per problemes personals, és triat com a ambaixador de les hosts mahometanes Jorge Bellod López qui, juntament amb Carlos Amo, exerceixen aquests càrrecs als quals se’ls ha donat la categoria i la dignitat que mereixen, i que precisament l’any 1996 van estrenar uns preciosos vestits propis confeccionats a Elda per a donar una importància més gran a la figura de l’ambaixador i a les mateixes Ambaixades. Es dona la curiosa circumstància que aquest ambaixador cristià –Carlos Amo Sirvent– és besnét de qui pels anys 1860 i següents exercira també el càrrec d’ambaixador –en aquest cas, sembla ser que del bàndol moro– Antonio Sirvent Maestre, de qui la seua família guarda gelosament un sabre amb la data inscrita del 1869.

Finalment, el 1994, any del cinquantenari de la nostra Festa, la comissió va introduir l’Estafeta en les dues ambaixades, que consisteix en un emissari a cavall que porta un missatge cap al castell per a rendir la fortalesa, però que és menyspreat insolentment. El president d’aquesta comissió en aquests anys (1991 a 1994) va ser el conegut fester Manuel González Payá, i des del 1995 fins a l’any 2002 ho ha sigut Joaquín Marco Ferriz.

Ja l’any de 2003, sent novament president de la Comissió d’Ambaixades i Alardos el zíngar Eduardo Andreu Such, es produirà el relleu dels ambaixadors. Carlos Amo i Jorge Bellod passaran el testimoni del càrrec als novíssims ambaixadors: Luis Miguel Amorós Ortega –cristià–, i José Santiago Cortés Molla –moro–.

Des de l’any 2007, en què comença una nova Junta Central presidida per Vicente Amat Núñez i després per Antonio Martínez Miralles, es fa càrrec com a president de la Comissió el fester de la comparsa Musulmans Francisco López Vicente i té lloc també un canvi d’ambaixadors en les persones d’altres dos festers que s’encarregaran de recitar les ambaixades de la nostra Festa. Es tracta d’Isidro Juan Gallardo com a ambaixador cristià i Damián Varea de Lamo com a ambaixador moro, que han destacat pel bon fer que tenen d’una vertadera vena dramàtica ja que pertanyen a un grup de teatre aficionat de la festa eldera.

A partir de l’any 2011, dins de l’organigrama de la nova Junta presidida per Pedro García Calvo, assumeix la presidència de la comissió el moro Marroquí Pedro Serrano Gutiérrez, i es du a terme en aquesta etapa novetats importants com la confecció dels vestits actuals dels ambaixadors, la confecció de cobertes per a les tanques en les Ambaixades, i alguns aspectes més en la realització dels actes de les Ambaixades, que contribueixen que aquests actes siguen considerats un dels més cuidats de la festa eldera.

Des de l’any 2014, i en la segona Junta del president Pedro García Calvo, pren el relleu de la presidència d’aquesta comissió el Cristià José Antonio Sánchez Maciá. En aquests últims anys, es produeix de nou el relleu dels ambaixadors, i passen a ostentar aquests càrrecs la Host del Cadi David Juan Monzó com a ambaixador moro des del 2016 i el Contrabandista Alberto Rodríguez López com a ambaixador cristià des d’aquest any 2018.