L’origen de la Comparsa de Zíngars data 1948, quan les festes de Moros i Cristians ja portaven tres anys en marxa, coincidint en el temps, amb el canvi de dates de gener, a la fi de maig o principis de juny. Aquest important canvi en les dates, va encoratjar a un grup de joves a prendre la iniciativa de crear la que és avui la nostra comparsa, La Comparsa de Zíngars d’Elda.
La font d’inspiració la van trobar en el vestíbul del Teatre Castelar, on estaven col·locats els afiches de la pel·lícula “Un parell de gitanos “, no de “Fra Diàbolo” com molta gent cree i les estreles principals de la qual eren l’actor estatunidenc Oliver Hardy i l’actor anglès Stan Llorer més coneguts com el gran duo còmic de “la Grossa i el Flac”. Els protagonistes portaven un vestuari normal, però la resta d’actors lluïen uns vestits inspirats als pobles nòmades del centre d’Europa, en el cartell anunciador del qual es veia una esplèndida zíngara i un carromato que semblava producte d’un somni fantàstic. A tots els agrade la idea i van decidir que aquesta seria la seua comparsa.
El primer escull seriós el van tenir quan van presentar la idea davant Junta Central de Comparses per a obtenir el seu vistiplau. Durant dos anys, aquesta Junta havia rebut propostes per a tots els gustos, algunes no van arribar a quallar, però els Zíngars estaven obstinats a seguir avant. Part dels membres de la Junta estaven en contra, ja que no existia res semblant en altres festes i no tenien punt de referència sobre si acceptar-la o no. En canvi, a uns altres, els va semblar atractiva la idea i van apostar pel sí.
Amb els cartells de la pel·lícula van marxar a Alacant, al taller de Tomás Valcárcel, perquè els fera dissenys i complements.
Una vegada aconseguit el vestit amb el qual desfilar es van preparar per a fer el propi amb el carromato, que durant anys seria inseparable de la comparsa per a delícia dels xiquets. Van utilitzar un carro al qual li van canviar la caixa superior per una altra inspirada en els carromatos zíngars que havien vist en les pel·lícules i que utilitzaven aquestes ètnies per a desplaçar-se en els seus interminables viatges.
Al gener de 1948, coincidint amb la festivitat de Sant Antón, va tenir lloc la benedicció de la Bandera i aqueix mateix any, es van disposar a debutar, en la seua primera desfilada, amb els 25 primers festers zíngars acompanyats per la banda de música de Petrer. Amb ells arribaria un so inconfusible i ja inseparable de les Festes de Moros i Cristians d’Elda, els cascavells.
El primer cuartelillo situat al costat del Casino Eldense, va permetre conèixer la peça musical “Ànima de Déu” interpretada per un violinista de l’orquestra que amenitzava les festes. Més tard se li va posar lletra a aqueixa peça, passant a ser la nostra “Ànima Zíngara”
El clima de diversió, que es respirava ja en aquesta Comparsa, entusiasmava a grans i xicotets, fomentant el creixement de comparsistas. En l’afany d’alguns membres de les esquadres per estar més prop de la música, van començar a avançar-se o endarrerir-se i, quasi d’una manera imperceptible, va nàixer una manera de desfilar especial i característica, el Mogollón.
La Comparsa ha anat creixent en components, en alegria i en vistositat, evolucionant i adaptant-se als nous temps, incorporant als blocs ja existents de Mogollón i Esquadra, els d’Esquadró, Bloc de Retreta i el seu grup musical, la Fanfàrria Zíngara.
L’11 de gener de 2003 es va inaugurar el “Zeta”, en l’actualitat sede oficial de la nostra Comparsa. Fins a aquest moment no havíem tingut un cuartelillo estable, fent honor al nostre heretat caràcter nòmada, com queda arreplegat en el logo que hi ha sota la gran claraboia del seu saló principal:
“Mai cor errant
va tenir casa en què viure.
Zíngar de mil camins,
entre aquestes nobles parets
podràs detenir el teu pas i,
al so d’alegres violins,
cantar, ballar i riure.”
